Des de l’AOC, conjuntament amb la Xarxa de Governs Transparents, impulsem de forma decidida l’obertura de les dades del món local com a valor per promoure la transparència i la seva reutilització, per fer innovació en el terreny públic, social i a l’empresa.
Per aquest motiu, des de gener de 2015, tots els ens locals de Catalunya disposen d’una plataforma gratuïta de dades obertes, que inclou actualment 38 conjunts de dades generats sense haver de fer cap tasca. Aquests conjunts s’han generat i s’actualitzen periòdicament a partir de fonts de dades supramunicipals (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Administració General de l’Estat i altres) i permeten consultar, descarregar i analitzar els principals àmbits de gestió municipal: pressupost, personal, ajudes, endeutament, pagament a proveïdors, etc.
Per commemorar el 6 de març com a dia internacional de les Dades Obertes, volem fer un recull d’experiències interessants que compta ja amb més d’una vintena d’ajuntaments catalans publicant dades pròpies, i més de 200 recursos publicats.
Portal de dades obertes: experiències al territori
Molts dels ajuntaments que s’han animat a fomentar el servei són grans. En aquest grup d’ajuntaments trobem molt bones experiències com les de Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Rubí o El Prat de Llobregat amb portals que presenten un gran volum de dades publicades.
En aquests ajuntaments podem trobar informació sobre els locals buits de la ciutat (Granollers), gestions de l’oficina d’atenció ciutadana per tema i dia (Santa Coloma de Gramenet), o empreses del municipi o el cens de vehicles (El Prat de Llobregat).
Tot i això, entre els ajuntaments grans i com a exemple paradigmàtic d’ús del portal de dades obertes que oferim des de l’AOC, cal destacar la feina que s’està fent des de l’Ajuntament de Tarragona.
A Tarragona actualment tenen un portal de dades obertes amb 68 conjunts de dades diferents (que engloben més de 100 recursos disponibles), però el més remarcable és que més enllà del format típic i estàndard de taula de valors, estan avançant per mostrar les dades amb recursos sobre diferents formats tot incloent taules, mapes, gràfiques o informes associats.
Per fer-ho utilitzen diferents tecnologies com Instamaps, PowerBI, Tableau o Flourish, amb l’objectiu d’acompanyar la dada amb recursos més entenedors, Tant per a la ciutadania com pels potencials reutilitzadors.
Si ens endinsem en ajuntaments de tamany mitjà trobem bons exemples de publicació de dades a Sitges, aportant molt de valor a partir de dades de telefonia mòbil, i a Sant Quirze del Vallès, on publiquen diferents conjunts de dades sobre els models normalitzats que proposem des de l’AOC, actualment 18, tot i que en breu n’oferirem de nous per arribar a 25. Podeu accedir als models de conjunts de dades normalitzats.
En aquest grup d’ajuntaments mitjans destaquem especialment les experiències de Castellar del Vallès i Sant Just Desvern, perquè fomentem les dades obertes per automatitzar la informació del propi portal de transparència.
Podeu consultar com els ajuntaments de Sant Just Desvern i Castellar del Vallès han avançat en aquesta línia.
Pel que fa a ajuntaments de tamany més petit a la franja dels 10.000 habitants destaca l’ajuntament de Matadepera, que disposa de 6 conjunts de dades propis publicats, i està fent una feina molt interessant publicant l’inventari de béns mobles o inmobles, o les llicències d’obres sol·licitades amb dades històriques des de 2017.
I els ajuntaments més petits ?
A Catalunya prop del 85% d’ajuntaments tenen menys de 5.000 habitants, dels quals més de 600 ajuntaments són de menys de 2.000 habitants. És evident que aquests ajuntaments són els que presenten més dificultats per impulsar projectes de dades obertes, tot i que val a dir que ja comencen a aflorar experiències interessants.
Cal remarcar les experiències d’ajuntaments com Les Preses (La Garrotxa) o Ascó (Ribera d’Ebre), ambdós pioners en el foment de dades obertes en ajuntaments de menys de 2.000 habitants.
A Les Preses publiquen conjunts de dades tant interessants com equipaments municipals, entitats del municipi o desfibril·ladors al territori. Ascó publica les retribucions a càrrecs electes o les entitats del municipi.
Com a projecte estratègic per posar en valor les dades obertes en ajuntament petits, des de l’AOC seguim amb atenció les experiències dels ajuntaments de Garcia (525 habitants) i Miravet (706 habitants) que, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, estan treballant per identificar i extreure dades del seu back-office, publicar-les en dades en obert i facilitar la publicació automàtica al portal de transparència. Es tracta d’un projecte molt interessant que amb l’ajuda del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre pot servir com a model per impulsar les dades obertes en altres municipis. El seguirem i compartirem els detalls amb vosaltres.
Conclusions
Podem veure que hi ha experiències molt interessants en publicació de dades, millores en la difusió de la informació vers la ciutadania o de foment de l’automatització de la publicitat activa de transparència. Són experiències molt interessants que anirem seguint i compartint.
Si us interessa conèixer altres experiències i avançar en dades obertes us deixem com a referència la proposta d’itineraris per a avançar-hi.
Des de l’AOC volem agrair l’esforç i entusiasme de tots els participants al grup de treball de Dades Obertes, amb qui col·laborem de manera continuada en els darrers anys. El grup està format per personal tècnic dels ajuntaments de Tarragona, El Prat de Llobregat, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Just Desvern i Sant Quirze del Vallès.
Al grup de treball treballem bàsicament per modelitzar nous conjunts estàndard però també per aportar diferents millores al servei. A tall d’exemple, actualment estem treballant en un quadre de comandament de dades obertes que facilitarà conèixer de manera molt ràpida i senzilla l’ús de les dades (consultes, descàrregues…) dels conjunts publicats. En properes setmanes en farem la validació i publicació en obert.
